Les Pasques de la nostra infància. (M.Jesús Chovi)

Ja tinc ganes que vinga pasqua.... per menjar-me la moneta.
Ai xumbala cataca xumbala, ai xumbala del polissó.

¡¡ Qué bé m'ho passava jo en pasqua !!
Un mes abans ja estavem pensant en quin "equipo" ens faríem les xiques per anar igualets tota la cuadrilla, pensant el nom de la Penya i el detall que ens posaríem penxat al coll, mocador, camisa o pantaló, com a distintiu i fent referència al nom elegit de la penya.
El dia de Pasqua, de bon matinet, a l'encontre... i, després.. de camí cap a l'almaguer, la pinaeta l'era...., a peu, amb bicicleta, moto o tractor, tots en un montó. ¡¡ Quin soroll i quin trajín !!. En "Ca Paqui" (casa Garcés), per a comprar, cacahuet, olives, cocacola i "companyia" (si no ens pillaven, clar)..
Recorde en especial, les pasques dels meus 15 anys, junt a la meua cuadrilla: Susi, Melin, Elena, Tere, Rosita, Eva (una amiga de Castellar) i jo. Ens penjavem al coll un biberó, que, al eixir de casa estava plé de cocacola, però que, en arribar al "Pepitoni", ja l'havíem reomplit de Martini. Imagine-ho, martini begudet amb biberonet.... No sé si ferem les brases de les llonganisses i torrarem les branques, o com quedà alló...
Per la vesprada, correguent a ficar-se els pasquers i anar a la fira i al "Jardin" a ballar "LA TARARA". La meua amiga Eva, es va passar tot l'any següent esperant les pròximes pasques a Benifaió. També hi ha que dir, que.. entre guapa, simpàtica i la novetat (forastera) va revolucionar a tots els pasqueros que la portaven en andes... i a les demés (nosaltres), no ens feien ni cas, jajaja ...
¡¡ Qué bé m'ho passava jo en pasqua !!
Recorde amb molta tendressa, com feiem a casa la carabassa santa, i com anavem al forn junt a ma mare i feiem les coquetes (coses que continue fent amb les meues filles), com vullíem els ous amb fulls d'espinacs o amb safrà per a donar-los color, i la milotxa feta amb varetes i paper de seba, que quasi mai s'envolava, però no ploravem com diu la cançó.
"Un dia de pasqua
un xiquet plorava
perquè el catxirulo
no li s'envolava
La tarara, si
la tarara, no
la tarara mare
que la balle jo".
¡¡¡ Quan que ens divertíem !!!
També recorde amb nostàlgia, el dijous i Divendres Sant, anar a vore "El entierro". Era un esdevinement, i pese a que ens queixavem que eren dies molt aborrits, de major he entés, que eren dies de recolliment que li donaven una especial relevància i alegría al dia de Pasqua.

Vos desitge que paseu unes bones i divertides Pasques i procureu no fer honor a la copla de "Cualquier tiempo pasado fue mejor". Envoleu la milotxa, pinteu els ous, mengeu bona cosa de coques, mones i llonganisses seques, i si per una d'aquelles no s'envola la milotxa, no ploreu. ¡Balleu la tarara, i a l'any que bé, més...!
Un fort abraç.. "M.Jesús Choví"